Anestesiologia, Reanimació i Terapèutica del Dolor
- Presentació
- Equip
- Unitats i prestacions
- Malalties i procediments
- Investigació
- Activitat docent
- Informació relacionada
Presentació
El Servei d’Anestesiologia, Reanimació i Terapèutica del Dolor té com a objectiu oferir una atenció especialitzada en diferents àmbits.
Són:
• La realització de tots els procediments terapèutics o diagnòstics de caràcter quirúrgic.
• La realització de totes aquelles altres tècniques que necessiten la col·laboració de l’anestesiòleg per a millorar el confort dels pacients i augmentar l’eficàcia del procediment.
• La recuperació postanestèsica de tots els pacients, en els seus diferents graus de complexitat, incloent les cures crítiques dels pacients quirúrgics.
• El tractament del dolor agut i crònic.
El servei dona cobertura als tres centres hospitalaris d’aguts del Consorci Sanitari Integral:
• Hospital de Sant Joan Despí (Sant Joan Despí).
• Hospital General de l’Hospitalet (l’Hospitalet de Llobregat).
• Hospital Dos de Maig (Barcelona).
Ho fa amb la voluntat de ser un servei modern i emprenedor que doni suport a la resta de serveis de l’organització, per tal d’assolir una assistència de màxima qualitat i seguretat, centrada en el pacient, amb la implicació dels nostres professionals i que tendeixi a l’excel·lència.
El Servei d’Anestesiologia s’organitza en tres àmbits:
• Assistència
• Docència
• Investigació
-
Data d'actualització: 01.01.2024
Cap de servei
-
Maria Carmen Deiros Garcia
anestesiologia
cap de servei d'atenció especialitzada
En aquest apartat apareixen els professionals del Consorci Sanitari Integral que han autoritzat mostrar les seves dades personals.
-
Data d'actualització: 01.01.2024
Unitats i prestacions
L’assistència es divideix en diferents àrees:
• Anestèsia
• Reanimació
• Unitats especialitzades
• Clínica del dolor
-
Data d'actualització: 01.01.2024
Malalties i procediments
-
Anestèsia General
Consisteix a proporcionar als pacients un estat reversible de pèrdua de consciència, d’analgèsia i relaxació muscular mitjançant l’administració de fàrmacs anestèsics per via intravenosa i/o inhalatòria. Per a això, cal realitzar la punció d’una vena i la col·locació d’un catèter a través dels quals s’administraran els sèrums i els fàrmacs que calguin segons la situació clínica del pacient i el tipus d’intervenció prevista. Cal mantenir la respiració de manera artificial. Això s’aconsegueix col·locant un dispositiu (tub endotraqueal, dispositiu supraglòtic, màscara laríngia o un altre) a través de la boca o el nas, que es connecta a un aparell de respiració.
Riscos. Durant l’anestèsia poden presentar-se:• Reaccions al·lèrgiques que poden ser molt greus (no està indicada la pràctica sistemàtica de proves al·lèrgiques als fàrmacs anestèsics ja que no estan exemptes de riscos i no són concloents)
• Alteracions transitòries de les constants vitals, alteracions respiratòries, cardíaques i neurològiques
• Dificultats en el maneig de la via aèria (trencament de peces dentals, lesió de la mucosa oral, pas del contingut de l’estómac al pulmó, la qual cosa pot produir problemes respiratoris molt greus)
• Altres: puncions venoses repetides, punció arterial accidental, entre d’altres. Aquests riscos depenen de l’anatomia (obesitat, deformitats), de l’estat general, de patologies associades prèvies (cardíaca, respiratòria, neurològica, renal, hepàtica, metabòlica) i de la gravetat de la malaltia del pacient o del traumatisme, de la complexitat de la tècnica anestèsica i de la mateixa intervenció quirúrgica o procés diagnòstic que s’ha de dur a terme. -
Anestèsia locoregional
Consisteix en la injecció, amb unes agulles especials i per mitjà de diferents tècniques, de fàrmacs coneguts com a anestèsics locals en punts específics, amb la finalitat de bloquejar transitòriament els nervis que transmeten la sensibilitat de la zona on es du a terme la intervenció.
Parlem d’anestèsia tòpica i per infiltració o local si el fàrmac s’aplica sobre les mucoses o s’injecta sota la pell. Es coneix com a anestèsia de plexe o bloqueig nerviós perifèric la tècnica que aconsegueix dipositar el fàrmac en la proximitat de nervis aïllats o grups de nervis. Si el fàrmac s’injecta prop de la medul·la espinal, parlem d’anestèsia neuroaxial, que pot ser bloqueig subaracnoidal, intradural o raquianestèsia, o bloqueig epidural, peridural o extradural, que a més de la injecció permet la col·locació d’un catèter pel qual s’administra la solució anestèsica.
A diferència de l’anestèsia general, el pacient roman conscient, encara que en algunes ocasions és necessària la combinació amb l’anestèsia general o la sedació per a més confort dels pacients o per requeriments del procediment quirúrgic.
Riscos. A més dels riscos previstos per a l’anestèsia general, les complicacions de l’anestèsia neuroaxial solen ser lleus i de caràcter passatger (retenció d’orina, picor, debilitat muscular o sensació d’esponjament de la zona entre d’altres) i són poc freqüents les complicacions greus (infecció del punt de punció, mal de cap, mal d’esquena, convulsions i altres). Excepcionalment poden aparèixer: hematomes al lloc de punció, seqüeles neurològiques greus o pas de l’anestèsic local a la sang o al sistema nerviós (produint alteracions respiratòries, cardíaques i neurològiques), que poden requerir la suspensió de la intervenció i/o la conversió a una anestèsia general. En els bloquejos nerviosos perifèrics poden aparèixer alteracions de la sensibilitat (esponjament, formigueig) en la zona dependent del nervi o alteracions motores, generalment passatgeres, tot i que si es prolonguen en el temps, poden requerir diferents estudis diagnòstics i, si escau, tractaments.
-
Sedació
Les tècniques de sedació situen els pacients en un estat conscient, relaxat, confortable i sense dolor per a la realització de diverses exploracions i petites intervencions, així com per a complementar les tècniques locoregionals. Igual que en l’anestèsia general, es fa la mateixa preparació, vigilància i monitoratge. Aquest estat s’aconsegueix mitjançant l’administració intravenosa de fàrmacs anestèsics, analgèsics i ansiolítics administrats en proporció i dosis adequades per a cada pacient segons el seu estat de salut i la intervenció que s’ha de dur a terme.
Riscos. A més dels riscos previstos per a l’anestèsia general, cal considerar la dificultat de predir el punt de transició entre la sedació conscient, la inconscient i l’anestèsia general. Una sedació massa profunda pot produir alteracions cardiovasculars i depressió respiratòria (respiració lenta o detinguda). Una sedació insuficient pot suposar un desconfort als pacients i/o la reconversió en anestèsia general. Tots els riscos descrits poden tenir diferents tipus de durada, intensitat i gravetat, i poden arribar a produir en casos excepcionals lesions irreversibles.
-
Alternatives
Són alternatives tots els procediments anestèsics (general, locoregional, sedació o combinació d’aquests) que són viables
i acceptables en cada cas després de valorar el balanç risc-benefici.
-
Data d'actualització: 01.01.2024
El Servei d’Anestèsia participa en els següents estudis clínics:
• Estudi multicèntric internacional FLUID-DAY
• Estudi multicèntric internacional POSE
També publica en revistes nacionals i internacionals i presenta ponències i treballs en congressos nacionals i internacionals.
-
Data d'actualització: 01.01.2024
La docència i la formació continuada són elements imprescindibles en una assistència de qualitat per tal d’assolir i mantenir l’excel·lència del nostre servei. És una obligació personal i institucional que busca augmentar la capacitat i competència.
El Servei d’Anestèsia té com objectius docents els proposats per la Comissió de Docència anualment, consensuats i aprovats pel Comitè de Direcció.
El Servei d’Anestèsia du a terme les següents activitats docents:
-
Data d'actualització: 01.01.2024
